Leonard Cohen, Dance me to the end of love (Various positions, 1985); vegeu-ne també aquest curt d'Aaron Goffman protagonizat per Tarantino i la versió de Madeleine Peyroux que trobareu aquí.
Les altres són...
:
2.
Piérdeme el respeto, de Paquita la del Barrio
:
3. L'amor que vindrà, de Joan Manuel Serrat, lletra i música de Jacques Brel, adaptada el 1974 per Joan Soler Amigó per a Guillermina Motta. (Sentiu-la al linc, fragment)
:
4.
Calling you, de Jevetta Steele, el tema principal de Bagdad Cafe.
:
5.
Potser el desig, de Lluís Llach
:
I passo aquesta responsabilitat a cinc blocaires més: a Josep Àngel Colomés, a veure quins aires tenen a Solsona; a Francesc López Guardiola, qué bonita es Badalona; a Antonio Praena, que no tan sols del gregorià viuen els frares, a l'Assumpta Montellà, per veure si te temps de sentir música, i a la Rosa Herrero, per veure què combina amb les matemàtiques.
:
5 comentaris:
Hola Ramón: ya tengo las canciones que quiero poner. Pero ¿Dónde? ¿Cómo lo hago?
Espero tu respuesta.
Ah: el link con mi nombre no se abre.
un meme ben interessant! jo no sabria què triar ara mateix!
- Antonio,
Tiene que ser en un post de tu blog. Ya he cambiado el linc, gracias.
- Albert,
Bé... si vols, apunta't.hi, ja t'ho faig extensiu. Agafa els 5 primers cd que tinguis a prop i tria'n una de cada. Jo tampoc hi vaig pensar gaire...
Estic acabant de pensar la llista, tot i que m'adono dels canvis de gustos o l'evolució dels últims temps ja que quan vas descobrint música nova i t'agrada, passa per davant d'altra. Potser ho fa l'edat això de canviar tant.
- Josep Àngel,
Sí, ho fa l'edat... mentre ets jove, pel que veig. Au, sort amb el 'meme'
RB
Publica un comentari a l'entrada