M'ha fet gràcia l'article d'avui de Vicente Verdú a El País, en el qual parla dels valors que, segons els estudis de la Universitat de Harvard, es tindrien més en compte a l'hora de contracar algú: "No era tan importante saber mucho de una disciplina determinada como ser curioso, flexible y empático. Con ser empático, simpático y plástico se adelantaba mucho ante el empresario que, lograría así, al contratarle, un elemento de la misma naturaleza que la producción actual". :
Així, "quienes se muestran de una pieza sufren la obsolescencia muy pronto o incluso son cargados con el pronóstico de su pronta defunción. Por igual razón, el firme encuadramiento en una especialidad será inconveniente para un sistema que busca sus éxitos en la innovación y la sorpresa", diu. I remata que "Los amateurs y no los profesionales, los advenedizos y no los veteranos, aparecen como factores idóneos para la invención y la necesaria osadía que impactará al cliente." Ja ho deia l'altre dia, a propòsit dels blocs, on el triomf de l'amateurisme és vist com una amenaça a la propietat de les matèries, als sacerdocis... enlloc de ser vist com una oportunitat per la seva universalització i interacció dels experts amb els experimentats o els que són a l'expectativa.
:
:
En qualsevol cas, l'autor alerta d'un altre prtotipus amb èxit laboral, complementari a l'anterior. I aquest seria el treballador 'de llast zero', un empleat sense arrelament de cap tipus, versàtil, adaptable, pràctic i treballador, que "piensa pero no se encalla; se aboca con lo que hace pero no alude a la vocación" i que "carece además de gravitación familiar, no está enamorado ni tiene pareja, no es padre, ni tiene ascendientes a su cargo". Serien dues cares d'un nou paradigma més obert, menys encasellat, basat en les relacions humanes i la capacitat de connexió i empatia en un món en xarxa... però que pateix pel seu desarrelament, s'enfonsa potser en la seva liquositat. "Ser líquido y liquidado a la vez, todo dentro del mismo del nuevo y fluyente caldo". Glups.
:
4 comentaris:
Ja veiem parlant de blogs els que triunfen que son de qualitat literaria mínima: el noi del clip, i l'avia de 95 anys.
En quant a la professionalitat dels candidats ens haurèm de sorprendre en un futur que havent fet tres masters quedaran a la cua i passaran devant els que tinguin figura esbelta o siguin de categoria homosex. (ja arribo a ser pesat amb els homusexs)
I love Lejarza 22. Who is who. Els 25 blogs polítics catalans
Nº 6 El tuyo...
http://argelaguer.nireblog.com/post/2007/11/10/i-love-lejarza-22-who-is-who-els-25-blogs-politics-catalans
Sr Garrell
Avui dia, els màsters universitaris són una oferta de consum més _ sota la bandera del saber institucionalitzat_ .
En si mateixos ,tenen el mateix valor per cadascú que el producte que puc comprar a la botiga de la cantonada.
No són garantia de res. Ara bé, ben cert que qui els té pot guardar i alimentar la seva "impostura" amb el seu coneixement.
És evident que en tots els àmbits cal arbitrar i garantir la "professionalitat" en la matèria concreta PERÒ ALLÒ MÉS important ÉS garantir l'ÈTICA personal amb allò que sé, faig, o tinc .... i en això es ben cert que és fa dificil establir criteris de garantia.
En tot cas, utilitzar "etiquetes" ( homosex., figures esbeltes,...) o titols universitaris per desqualificar nomès pot fer que un realment és quedi a la cua del que sigui.
- Silveri,
Vostè deu haver tingut algun trauma, sempre ho porta tot allà mateix...
- Lejarza,
Gràcies per citar-ho. Bonic bloc, el teu.
- Anònim,
Tan sols pretenia posar de manifest el que diu Verdú sobre la inutilitat dels coneixements, a l'hora que et contractin, sense saber-los posar en moviment. I mantinc que, de tot, tothom en pot parlar.
Publica un comentari a l'entrada