:
Aquests dies que es parla tant de l'incident que protagonitzà Chávez a la cimera de Xile i de la contundent reacció del Rei davant la interrupció intolerable a Zapatero per part del mandatari veneçolà, m'he recordat del primer dels articles que Moisès Naïm ha començat a escriure per El País dels diumenges, fa quinze dies. En ell, el director de l'edició nord-americana de Foreign Policy d'origen veneçolà ens aporta dades que no acostumen a sortir a la llum pública, centrades en l'agost que fa el crim organitzat, especialment d'uns anys ençà, aprofitant el lloc privilegiat que viu el país i la "impunitat", segons afirma, que atorga el nou règim anomenat bolivarista. "Y los números hablan: en 2003 salieron de Venezuela 75 toneladas de cocaína; este año se estima que saldrán 276 toneladas. Antes, el principal destino eran Estados Unidos y el Caribe; ahora es crecientemente Europa con paradas técnicas en países africanos como Guinea-Bissau, donde recientemente ha aparecido una comunidad de venezolanos y colombianos", diu eloqüentment.:
Blanqueig de diners, tràfic d'armes, comerç il·legal de diamants, tràfic de persones i altres activitats criminals apareixen amb força rera les anècdotes diplomàtiques, els conflictes amb les companyies energètiques espanyoles, la xerrameca del cabdill i el seu enlluernament d'algunes èlits europees que viuen la revolució des de la distància necessària per no patir-la. Acaba Naïm:
La gran paradoja de esta terrible historia es que, a pesar de las constantes denuncias del presidente Chávez en contra de la globalización, su revolución no ha podido evitar que Venezuela sufra sus peores consecuencias. Estas bandas criminales están globalizando Venezuela. Pero se trata de una globalización que depende de la corrupción, el crimen y la muerte. La historia oculta de Venezuela puede acabar siendo mucho más importante para determinar el futuro de mi sufrido país que el experimento de Hugo Chávez.
(foto: Reuters)
:Tres cretins (I)
: 
Durant tota aquesta estona que fa que estic mirant per la finestra, no he pensat (...) per exemple, en la vida que duc habitualment, ni en com, per comptes d'assaborir les coses tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser. Faig tot el que puc per corregir el curs de la realitat, i preveure-ho tot perquè, si evito que hi hagi cap ensurt, l'endemà resulti més suportable. Però preveure-ho tot em produeix un desassossec desmesurat, que fa que les coses em passin pel davant com una exhalació, sense fruir-ne. (...) No en frueixo en el moment perquè, més enlla de la tendresa, veig les ombres, les possibilitats terribles que s' amaguen rere cada cosa agradable.
Durant tota aquesta estona que fa que estic mirant per la finestra, no he pensat (...) per exemple, en la vida que duc habitualment, ni en com, per comptes d'assaborir les coses tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser. Faig tot el que puc per corregir el curs de la realitat, i preveure-ho tot perquè, si evito que hi hagi cap ensurt, l'endemà resulti més suportable. Però preveure-ho tot em produeix un desassossec desmesurat, que fa que les coses em passin pel davant com una exhalació, sense fruir-ne. (...) No en frueixo en el moment perquè, més enlla de la tendresa, veig les ombres, les possibilitats terribles que s' amaguen rere cada cosa agradable.
:
Quim Monzó, Mil cretins, Ed. Quaderns Crema, Barcelona 2007, p. 71. Foto: Strambotica.
:
/Chavez2.jpg){kind=link}
/Chavez3.jpg){kind=link}
10 comentaris:
Com dius, sembla mentida que aquest capdill populista, ben protegit pel petroli, enlluerni per aquests verals. Ara, per mi i com ja he dit en alguns altres racons, em sembla més encertada la reacció flegmàtica de Zapatero defensant el respecte a Aznar (!) sobretot tenint en compte la mútua animadversió, que no pas un crit bananero i sobrevalorat , motiu de bromes i youtubes. El motiu de fons, és que potser determinades reunions no tenen ni suc ni bruc, sobretot si pretenen ser una Commonweath de tercera divisió.
Per altra banda, magnífics cretins el de Quim Monzó. Me'ls vaig llegir d'un trago, amb aquest riure amarg que desprenen alguns d'ells.
Ramon,
en el crit del rei i vaig trobar manca d'embranzida. Quan es decideix cridar, s'ha de cridar de gust, si no et queda com una mena de raconada que t'has d'aixecar volant si els esfínters fluixegen.
No sé, com deia l'avia, més val un coño a temps que tres avemaries mal resats.
Monzó, tot un luxe per un moment cultural, en català, de fireta Republicana.
Joan i Vladimir,
Matís amunt matís avall, em smebl que la posició d'ambdós -pactada, pel que tinc entès- va ser l'adequada. De tota manera, jo poso l'accent en un aspecte que em smebla no prou citat respecte a Veneçuela.
Avui i demà publico un parell de 'cretins' més.
Vaya estoy entusiasmado y ansioso por conocer a esos dos cretinos. Esto no se hace Ramón. Crear estas ansiedades. Por cierto sobre la palabra cretino, su etimología indica que proviene de cretien, en Suizo que significaba Cristiano. Estos suizos, no entendían esa manera de ver la vida, por los Crsitianos y de forma despectiva, llamaban cristiano.
No supieron entender el espíritu del cristianismo considerándolos trastornados mentales, por ser tan compasivos con todo. La verdad yo sobre la compasión, veo buena voluntad y digna de buenas personas y puros sentimientos. La etimología y la polisemia, me encantan y empecé a interesarme justo leyendo una obra sobre semiotica. Mira tu que cosas.
Sobre Chávez, ya he opinado y solo sobre el incidente, no por todo lo demás. Solo me ciño a lo ocurrido y al rey, le pido explicaciones sobre el vídeo que cuenta como de no tener un duro, se le considera la fortuna 134 del Mundo. Un vídeo muy completito por cierto, con nombres, fechas, fatos y autores. Muy intereante.
Como anuncias que publicas algo te diré, que soltaré esta noche algo sobre el Rey en solidaridad con la Revista El Jueves.
Un saludo
Oye, que lo he entendido mal. LO de cretins, era por Monzo. Y lo he confundido con Chávez. Nada lo siento
Y es que lo de Monzo, lo acabo de leer ahora. Ha sido leer lo de Venezuela y he entrado a opinar al ver que el comentario eran dos, he pensado que era otra cosa la segunda parte. Al ir a ver de que era. He visto el error.
Un saludo
- Napoleón,
Es que el calificativo dse confunde con la foto de arriba. Y gracias port us conocimientos de semiótica vertidos en este humilde blog.
Ramon,
M'ha fet gràcia perquè fa poc vaig llegir també el conte de la finestra d'en Quim Monzó i també, d'alguna manera, em va frepar.. són divertidíssims i exactes, de fet.
Records!
Pel que respecte al cretinisme d'alguns de per aquí en referència a Venezuela i altres satrapíes, recordo per exemple alguns cartells a la Universitat amb títols com "Cuba, un exemple de democràcia" o "avenços de la revolució bolivariana"...
A mi, un dels contes que més em van frepar, i fer riure alhora, va ser el de la senyora que fa endreça després de la mort del marit.
- Cesc,
Sí, són contes decididament 'costumistes' i un pèl amargs. N'hi ha algun de dolent, però, que no desmereix un llibre molt bo.
- Joan,
(A la universitat m'han dit que hi ha gent que hi va a perdr l temps...)
Bé, de fet, al conte no diu pas que el marit s'hagi mort. El més inquietant és el final, no?
I tant (per ambdós comentaris)
Publica un comentari a l'entrada