Benet a Turquia | La immigració

Benet XVI a Turquia

:
El Papa i el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ahir, sota la imatge d'Ataturk. Foto: Efe / Tolga Adanali
:

El viatge del Papa Benet XVI a Turquia ("pastoral i no polític", com ell mateix ha dit sense que massa gent ho tingui en compte) esdevé una fita clau en el no menys important mandat d'aquest Pontífex. En primeríssim lloc, evidentment, per les relacions de l'Església Catòlica amb el món musulmà, relacions que vénen enfosquides per un rebuig frontal dels radicals islàmics a la presència cristiana i, en especial, la del seu cap. El Papa ha dit que ambdós móns han de ser aliats, no pas enemics. Crec que valdria la pena concretar en què es pot basar aquesta aliança, quins són els punts d'acord, començant per la necessitat d'assegurar la llibertat de creences (que inclou el reconeixement de la dimensió religiosa com una part essencial de les persones) com a espai més favorable a ambdós. Que la religió no és pas un problema sinó un avantatge pel progrés dels homes i les dones. Cosa que ara no ho sembla pas. I seguint pel respecte a la vida humana, a les persones, dipositàries del més preciat que Déu o Al·là han deixat a la Terra, per entendre'ns.

:

En segon lloc, el Papa s'acosta a una societat on la presència cristiana és minoritària i, a més, dividida en diverses esglésies. I el seu suport i escalf, la necessària aposta per l'ecumenisme, el fet de destacar el caràcter universal ("catòlic") del missatge cristià, que supera fronteres i això que se'n diu ara "cultures", són altres fites pastorals a assolir. I són fites no sempre presents al món catòlic europeu, clarament desorientat.

:

I, en tercer lloc, potser, vindiren els aspectes més polítics. Turquia és un país molt important. En dimensions, en població (la de dins i la de fora), en la seva posició geoestratègica, en la influència amb la resta de països del seu entorn que vivien sota l'URSS, en la seva relació no absent de temors amb Europa, en un peculiar (i en alguns aspectes encara molt autoritari) sistema polític que, malgrat tot, bascul·la entre el laïcisme occidentalitzant d'Ataturk i els seus deixebles i l'islamisme moderat i proeuropeu dels seus actuals governants. Tot això són oportunitats (amb problemes, com totes). Ensumar-se-les i aporfitar-les, amb els temps que corren, és propi dels líders avançats.

La calma - VI

:
"[La immigració] puede ser un problema en las próximas décadas si no acertamos con las medidas, con las propuestas destinadas a la integración, si no somos capaces de evitar guetos, si no somos capaces también de combatir esa cierta idea buenista del multiculturalismo. No de la pluriculturalidad, que es otra cosa. Cro que conviene digtinguir entre una cosa y otra. Mestizaje, sí. Pluralidad, sí. Pero este país es Cataluña, este país es España".

:

Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 150.

: