:
Foto: Sergio Ruiz:
- RM - Des de quan tens bloc?
- RB - Des de juliol de 2004, va començar com un experiment, però molt aviat m'hi vaig aficionar.
- RM - Perquè vas tenir la idea de crear-lo?
- RB - Veient el de Miquel Iceta, que ens enviava les seves actualitzacions, vaig pensar que sera interessant fer una mena d'"acotacions a peu de pàgina" de l'actualitat, una mena de personalització de l'opinió i, probablement, de treure i publicar coses que trobava interessants. Potser també perquè tenia mono d'escriure. M'agrada i no tinc massa oportunitats de practicar-ho. I tampoc en sé tant com per dedicar-m'hi.
- RM - Coneixies algú que en tenia?
- RB - Un dia, no recordo massa per què, buscava informació sobre Jaume Subirana. Acabava de llegir un llibre seu i, com faig sovint, m'interesso per l'autor o pels temes que tracta mentre estic llegint-lo o després... Era el segon personatge del qual coneixia un bloc. Vaig veire que tenia l'eina blogger i m'hi vaig posar. No coneixia cap més bloc, una mica sí el fenomen, pels diaris. De fet, jo navego poc.
- RM- Quantes visites reps, de mitjana?
- RB - Tinc un comptador públic, crec que és garantia de transparència. Rebo unes 3.500 visites mensuals, de mitjana, i descarrego unes 4.500 planes (mira aquí). Essent, com és, en català, trobo que és prou acceptable (mira aquí). Jo, ni m'ho pensava. Crec que també hi ajuda que procuro que s'actualitzi diàriament, per la qual cosa tinc alguns "posts" (articles) a la nevera i utilitzo tot el material escrit que més o menys produiexo.
- RM - Quins temes tractes al bloc?
- RB - Fonamentalment, temes polítics, tant de política local com de més general. Intento posar una mica més de "pebra" que al que surt als webs oficials, amb tota consciència, crec que aporta frescor i vivesa. I desencarcara la política. També explico, a vegades, què faig des de les meves responsabilitats públiques, sempre a partir de dades publicades (no es tracta de ser una agència de notícies bis). Trobo que fer-ho així, explicar-ho en primera persona, aporta un grau de proximitat que, també sovint, fa falta al món de la política. Però no tot és política. De fet, jo defenso una visió menys "professional", menys endogàmica i unívoca de la política. I intento plasmar-ho a través, especialment, d'aquelles coses que he vist o he llegit, o he pensat, i que trobo que poden ser útils als altres, coses que tenen a veure, òbviament, amb una mena de "capes d'identitat", de nodes de referència, que construeixen un personatge particular. No sé ben bé si sóc jo, però. Crec que això, la mostra de les identitats que som (i veiem que tots som una mica freaks), és un dels èxits del fenomen. Per últim, publico també els articles que faig en altres mitjans. No sé, potser és massa eclèctic, massa poc centrat i rigorós...
- RM - Visites altres blocs? Des que tens el teu o ja d'abans?
- RB - D'abans no gaires, ja ho he dit. Des d'aleshores, en visito forces. Utilitzo el web Bloglines per conèixer els que han estat actualitzats darrerament, prèvia selecció d'una quarantena o així. Més de tant en tant, visito la resta dels que tinc enllaçats (una vuitantena en total).
- RM - Els blocs que visites, la majoria són mataronins o primes altres camps d'interès?
- RB - Fifti-fifti. Una de les coses més curioses que trobo és que la xarxa ens fa retornar a casa, ens permet veure i conèixer gent de Mataró que no coneixíem... una mica com quan els catalans ens veiem de viatge. De fet, crec que el factor de localització, contra el que sembla, és fonamental en el món global, treu una mena d'allò reprimit (que diria Freud) per l'aclaparant globalització, crea sinèrgies, explora al màxim les potencialitats del lloc i, especialment, permet que allò vitrual tingui una referència real, que es pot respirar, tocar, veure, besar... Dels de fora m'interessen alguns de molt concrets, bé com a referència política o bé com a altaveus d'expressions culturals o artístiques que m'interessen.
- RM - Quines potencialitats creus que poden tenir els blocs (en general i també en el teu camp en particular)?
- RB - Moltíssimes. Des de la recuperació del gènere del dietari, de l'escriptura, del diàleg de l'escriptura amb altres disciplines audiovisuals, amb les potencialitats creatives que hi pot haver. També des del punt de vista de la interacció, del diàleg, de les mútues influències i dependències, del paper d'àgora (que ve de la paraula grega agon, que vol dir lluita... és a dir, no tot són flors i violes), de les endogàmies de cop "contaminades" (i, per tant, predisposades a sortir de la capsa). I hi ha tota una reflexió a fer respecte a la consideració dels blocs com a mitjans de comunicació, especialment quan la "crisi de les mediacions" plana també sobre els diaris, les televisions i tot el món audiovisual. El rigor, els drets i deures, els límits de la privacitat i la censura, tot això ha d'entrar en joc, encara que fa temps que també és en crisi a la xarxa i fora d'ella. També vull dir que, de fet, un bloc és un instrument, un mitjà, un joc. Fa gràcia els primers dies. Seria bo que miréssim, però, quines són les motivacions que fan que perdurin. Crec que són moltes, ho vaig intentar resumir un dia en una taula rodona. L'endemà, vaig posar això (com no), al bloc:
La lliçó que jo portava apresa de casa (és que em semblava que havia de dir alguna cosa, que per això m'havien convidat, encara que realment sóc dels més llecs en la matèria...) són, de fet, dues idees (resumint: el debat va durar més de dues hores!!!) no exactament sobre els blogs sinó sobre els trets culturals en què se suporta, crec, el seu èxit. La primera és la de la "crisi de les mediacions" o de la desconfiança amb els intermediaris (diaris, esglésies, partits), que no amb el seu contingut (els sms de l'11-M, el Papa o la independència, posem per cas), fenomen similar a a invenció de la impremta i la posterior reforma protestant (volem llegir nosaltres la Bíblia, vull ser jo qui parli amb Déu...). Això presenta un panorama un pèl caòtic (el "fraccionament" postmodern?) , segurament més democràtic i enormement creatiu.
De retruc, la segona idea té a veure amb la intimitat, l'àmbit de construcció de la identitat més reivindicat (sortim de l'armari, parlem de sexe, mirem El Gran Hermano) però massa "a la intempèrie", poc eficaç pel seu sentit originari (íntim és el meu espai més proper, més amagat, on sóc realment lliure). Els blocs són també això, doncs. Llocs on sembla que no hi ha límits i una extensió -massa sovint- de la vida íntima de la gent que malda per fer-se present a tot arreu (Diario de Patricia, aquesta tarda en un bus que he agafat on m'he assabentat de la vida sentimental d'un grup d'adolescents, etc..). Segurament amb raó (les raons del cor que el cap ignora, diria Pascal). Però també amb molts riscos.
- RM - Creus que existeix un fenomen bloc a Mataró? A què creus que es pot deure?
- RB - Això és el que diuen gent de fora, que ho ha estudiat una mica. M'agradaria pensar que sí, que el neixement de diversos focus ha fet una bona massa crítica, no massa homogènia, però molt activa. I que aquest factor de localització, clau en el seu sorgiment, sigués també clau en alguna de les seves conseqüències: més qualitat democràtica a la ciutat, més capacitat d'innovació i creativitat, més interacció entre diversos, més amistat, més rigor, més atractiu... (Ara ja parlo com un polític). Com deia, crec que el fenomen es deu al neixement més o menys sincrònic de diversos experiments, que han "tocat" una possible comunitat sensible i que s'hi ha enganxat. Per cert, cada dia n'hi ha més.
- RM - Has participat d'alguna manera en la comunitat blocaire mataronina (debats, conferències, trobades, dinars, sopars, ...)?
- RB - Sí, una vegada en una taula rodona a Capgròs, una altra en un taller de la Setmana de Noves Tecnologies, i a un parell o tres de dinars i/o sopars. També he anat de públic a una taula rodona a Can Xalant. Com que sóc una mica cumba, de fet, crec que ens podríem veure més sovint, encara que fos amb l'excusa de continuar reflexionant sobre un fenomen que fem, potser, sense reflexionar massa...
Els demòcrates guanyen
: 
La victòria demòcrata a les eleccions nord-americanes (on es renoven part important de les dues cambres, la majoria de governadors dels estats... però també fins a xèrifs i referèndums!) és una molt bona notícia. Algú s'hauria de mirar de quina manera, especialment al conjunt del continent americà, s'està passant de l'hegemonia de la dreta a unes opcions que van des del centre fins a l'esquerra, des de les polítiques moderades fins a les més radicals, però, això sí, lluny de la doctrina neo-con que ha presidit l'etapa anterior. Mentre tant, sembla que Bush fa alguns gestos per reorientar la seva política exterior. No sé si serà suficient per l'onada de canvi que es respira, segons expliquen les cròniques, a la primera potència mundial. Foto: els líders demòcrates de la Cambra de Representants i del Senat, d'Efe / Matthew Cavanaugh).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada